La salut, la feina, la cultura, les relacions socials i l’habitatge són cinc aspectes bàsics per assolir una vida digna, però no tothom hi té l’accés garantit
INVISIBLES és una websèrie de justícia social, dedicada a visibilitzar les escletxes de desigualtat en l’accés a cinc aspectes essencials per aconseguir una vida digna.
La Maria parla a càmera mentre camina i carrega la seva filla Emma. Maternar, tenir una família, ser estimada… Són aspectes que durant un temps va trobar difícils d’aconseguir. L’estigma de conviure amb un trastorn mental pesa i cau com una condemna. I de la mà, l’autoestigma, els prejudicis que una mateixa assimila i s’imposa.
#protagonista
Maria Aran Herrera
Sociòloga i activista pels drets de les persones amb problemes de salut mental.
L’activista sobre temes de salut mental, Maria Aran Herrera, explica al primer capítol d’INVISIBLES les discriminacions a què son sotmeses les persones que conviuen amb problemes de salut mental. La violència no es presenta amb la mateixa forma davant qui té depressió, ansietat, esquizofrènia, bipolaritat o un trastorn de conducta alimentària.
Hi ha moltes maneres d’enfocar la lluita per erradicar l’estigma de la salut mental. La Maria proposa treballar les causes, anar a les arrels, invertir prioritats i, en una societat capitalista que demana productivitat, exigència i sobrecàrrega, posar el fre i cuidar-se. Cuidar-nos.
“Tots els drets fonamentals i necessitats bàsiques haurien d’estar cobertes i així es reduirien moltíssim els problemes de salut mental”
Ha estat ingressada de forma involuntària en tres ocasions. Després de viure l’experiència en la seva pròpia pell, reivindica la instauració d’una figura com la tècnica de suport mutu per fer acompanyament a persones que passen per un brot dins d’institucions psiquiàtriques. Treballa a la Federació VEUS, una federació d’entitats de salut mental en primera persona. És mare de l’Emma i una apassionada del swing.
capítol 2
Alternatives a les contencions mecàniques i l’aïllament
#salutmental
La Maria ha estat cordada de mans, peus i maluc tres vegades en la seva vida. Ho defineix com a una experiència traumàtica per la qual no vol que ningú hi torni a passar. En part, per això s’ha format com a tècnica en suport mutu en unitats psiquiàtriques. Allà ofereix acompanyament a persones que tenen crisis de salut mental des d’una relació entre iguals.
El Relator Especial de Nacions Unides ha apuntat, els darrers anys, a la necessitat d’erradicar pràctiques com les contencions mecàniques i químiques en pacients de salut mental perquè corren el risc de vulnerar drets humans, i substituir-les per alternatives més empàtiques, amb equips multidisciplinaris que realitzin intervencions menys agressives.
Maria Aran Herrera explica que és conscient de la complexitat d’un brot psiquiàtric i dels pocs recursos personals dels quals disposen els hospitals i centres sanitaris, però també recorda que el canvi comença en la voluntat. En són un exemple les cases de crisi, espais tranquils i preparats amb professionals de diferents àmbits per reduir l’impacte d’un brot psiquiàtric sense recórrer a tècniques com l’aïllament involuntari o les contencions mecàniques i químiques.
“No hi pot haver justificació terapèutica per a l’ús de la reclusió en règim d’aïllament i la immobilització […] Tota immobilització pot constituir tortura i maltractament.”
Juan E. Méndez
Relator Especial de les Nacions Unides
Continua l’investigació
Bona part de la població espanyola conviu amb un trastorn de salut mental, ja sigui perquè ho viu en primera persona o perquè coneix algú que ho pateix. Prendre consciència d’una injustícia social és una tasca col·lectiva que passa per informar-se i conèixer els testimonis. INVISIBLES és una websèrie de justícia social pensada perquè la població s’apropi a realitats molt diverses. Aquí us oferim enllaços a diferents materials per ampliar el coneixement.
Les cases de crisi són espais on un equip multidisciplinar acompanya i ajuda les persones que passen per un brot de salut mental sense haver de recórrer a l’hospitalització psiquiàtrica. La Casa Polar és l’únic projecte de Casa de Crisi a Catalunya.
Tenim preparades unes preguntes. Juga i encerta les respostes. Accés a l’activitat aquí.
capítol 3
Sense papers, sense feina
#feina
El Nadir diu que podria formar-se durant tota la vida. Li agrada estudiar i aprendre. Des que va arribar a Catalunya des del Marroc, el 2019, no ha parat de fer cursos de tota mena. El que realment necessita és treballar, però no pot perquè està en situació administrativa irregular. Sense papers, no hi ha accés al mercat laboral legal.
Nadir Alaoui M’hammedi explica en el tercer capítol d’INVISIBLES a quines barreres fan front les persones migrades a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral espanyol. Per aconseguir el permís de treball, necessites papers. Però per tramitar la documentació, cal acreditar que has viscut entre dos i tres anys al país i un contracte de feina. I mentrestant, què?
L’entramat burocràtic de la llei d’estrangeria estrangula les opcions de vida de les persones migrades a Espanya. Iniciatives com la ILP Regularització Ja proposen canvis en la legislació que consideren criminalitzadora. El seu objectiu és evitar la vulneració de drets fonamentals de les persones migrades i facilitar la seva supervivència al país.
“El govern hauria de canviar la legislació i facilitar l’accés de les persones migrades al permís de treball.”
#protagonista
Nadir Alaoui M’hammedi
Dissenyador industrial i activista al grup de suport de la ILP Regularización YA de Terrassa.
Va arribar el 2019 des del Marroc a Catalunya amb l’esperança de millorar les seves perspectives de futur. Mentre intenta solucionar la seva situació administrativa, s’ha format en tota mena de cursos: de català, de castellà, de cuina… Li agrada aprendre i no li fa res estudiar durant tota la seva vida, però els estudis no paguen el lloguer i les despeses. El Nadir necessita treballar i, per assolir una vida digna, aquesta feina ha de ser al mercat laboral regulat, amb els drets laborals protegits i amb una remuneració garantida. Sense haver d’exposar-se a estafes, racisme i vulneracions de drets pel fet de ser una persona migrada.
Continua l’investigació
La NO discriminació a l’entorn laboral és un dret fonamental, segons l’Organització Internacional del Treball, però a Espanya hi ha milers de persones que ni tan sols poden accedir al mercat laboral regular.
Estar en situació administrativa irregular suposa una major exposició a la vulneració de dret. Informar-se és essencial per superar aquesta discriminació. Aquí us oferim accés directe a alguns dels informes que hem utilitzat per documentar aquest capítol.
Inspecció de Treball disposa d’una Bústia de Denúncies d’Irregularitats Laborals. Tothom, sigui quina sigui la situació administrativa irregular en què es trobi, pot denunciar.
Fa tres anys que el Raúl viu en un pis ocupat amb la seva família. Quan s’apropa a les immobiliàries, troba tota mena d’impediments per llogar un habitatge. Preus inflats, més requisits dels habituals i moltes preguntes. 7 de cada 10 agents immobiliaris admeten exercir una discriminació absoluta cap a les persones estrangeres que busquen un lloc on viure.
“El problema és que el govern no obliga els bancs i fons voltor a cedir pisos buits.”
Edwin Raúl Céspedes, activista pel dret a l’habitatge a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa, explica en el quart capítol d’INVISIBLES les conseqüències de la crisi en el mercat immobiliari. El preu del lloguer ha pujat a Catalunya un 43% en els darrers anys. Un increment que ha deixat en situació de vulnerabilitat residencial a moltes famílies.
Davant l’augment de desnonaments i el tensionament dels Serveis Socials, els moviments socials exigeixen canvis urgents. Fins ara, han aconseguit modificacions en la legislació per prioritzar la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat, però calen més transformacions. El Raúl proposa una regulació del mercat que no deixi en mans de bancs i fons d’inversió l’accés a l’habitatge.
“L’habitatge adequat és un dret fonamental, i no una mercaderia […] i implica la seguretat de la tinença, sense l’amenaça d’un desnonament o expulsió.”
Relator Especial de les Nacions Unides de l’habitatge adequat.
#protagonista
Edwin Raúl Céspedes
Activista a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa.
El Raúl i la seva família participen activament a les assamblees i accions de la PAH de Terrassa. L’associació els va acollir i ajudar quan ells estaven en una situació de vulnerabilitat residencial i ara són ells els que acompanyen altres persones que passen per la mateixa experiència. Mentrestant, busquen un espai accessible econòmicament i digne on viure.
Continua l’investigació
A Catalunya, l’INSOCAT calcula que més de 900.000 persones viuen en habitatges insegurs, i un altre milió, en habitatges inadequats. L’accés a un sostre on viure és un dret protegit per múltiples legislacions, però paradògicament, no sempre garantit. Especialment, en el cas de les persones migrades i racialitzades, a qui el mercat immobiliari discrimina de forma sistemàtica. Aquí posem a disposició de tothom algunes fonts d’informació que ho corroboren.
La Raquel Heredia mai s’havia plantejat estudiar una carrera. Mai no havia vist una dona gitana amb estudis superiors i pensava que allò no estava fet per ella, tot i que la família insistia que era perfectament capaç. Un dia va conèixer una advocada gitana que la va inspirar. Ella també podia.
L’abandonament escolar entre la població gitana és una xacra social molt present a Catalunya. La gran majoria deixa l’escola abans d’acabar la secundària i, en especial, les noies. Raquel Heredia és educadora social i membre de l’Associació de Dones Gitanes Drom Kotar Mestipen. És un referent per altres dones i joves que es plantegen continuar estudiant i, alhora, fa activisme per visibilitzar les barreres que troben les dones gitanes quan intenten desenvolupar les seves carreres acadèmiques i laborals. Ella protagonitza el cinquè capítol d’INVISIBLES, una websèrie de justícia social.
Drom Kotar Mestipen treballa en la promoció acadèmica de les dones gitanes, fa mediació en centres escolars i espais d’aprenentatge i organitza les Trobades d’Estudiants Gitanes de Catalunya, uns espais de debat i d’incidència política dels quals sorgeixen propostes de canvi que són enviades a institucions com ajuntaments, diputacions i al mateix Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
agenda de projeccions
12 de desembre de 2024
Terrassa, Ateneu Candela, 19 h
(c/Montserrat, 136)
Projecció del capítol 5 i xerrada amb la protagonista
INVISIBLES
El projecte d’INVISIBLES ve de lluny i ha recorregut un bon tram de camí. Va néixer el 2018 als estudis de Matadepera Ràdio, en forma de programa radiofònic creat, dirigit i conduït per Paula Solís Gilabert. Després de dues temporades entrevistant persones i col·lectius que treballaven en diferents causes socials, es va convertir en una ruta radiofònica. 15 fragments seleccionants entre tots els episodis van esdevenir pòdcasts. En el marc de la Terrassa Cooperativa, Crisàlide va repartir 15 cartells en forma de papallona en diferents punts de la ciutat de Terrassa, i a través d’un QR, qualsevol persona podia accedir i escoltar 15 històries de justícia social.
Ara, hem deixat les ones radiofòniques per aterrar a l’audiovisual. INVISIBLES és una websèrie impulsada per Crisalide Comunicació dedicada a visibilitzar les escletxes de desigualtat que habiten en cinc aspectes vitals per a qualsevol persona: la feina, l’habitatge, la salut, la cultura i les relacions socials. A través de testimonis en primera persona, cada capítol exposa les violències i discriminacions que pateixen diferents col·lectius quan volen accedir a algun d’aquestes àmbits. No tothom gaudeix d’un sostre on viure, ni un sou que els permeti sobreviure, ni disposen de temps o diners per invertir en oci cultura. El gènere, la identitat, l’origen, les capacitats físiques i mentals, la religió o l’aspecte físic interseccionen i condicionen la vida de milers de persones.