una websèrie de justícia social

La salut, la feina, la cultura, les relacions socials i l’habitatge són cinc aspectes bàsics per assolir una vida digna, però no tothom hi té l’accés garantit

#SalutMental

capítol 1

La condemna de l’estigma i l’autoestigma

Frame del primer capítol d'INVISIBLES

Pròximament

Desembre 2022

La Maria parla a la càmera mentre camina i carrega la seva filla Emma. Maternar, tenir una família, ser estimada. Coses que durant un temps va trobar difícils d’aconseguir. L’estigma de conviure amb un trastorn mental pesa i cau com una condemna. I de la mà, l’autoestigma. Els prejudicis que una mateixa assimila i s’imposa.

L’activista sobre temes de salut mental, Maria Aran Herrera, explica en el primer capítol d’INVISIBLES les discriminacions a què son sotmeses les persones que conviuen amb problemes de salut mental. La violència no es presenta amb la mateixa forma davant de qui té depressió, ansietat, esquizofrènia, bipolaritat o un trastorn de conducta alimentària.

Hi ha moltes maneres d’enfocar la lluita per erradicar l’estigma de la salut mental. La Maria proposa treballar les causes. Anar a les arrels. Invertir prioritats, i en una societat capitalista que demana productivitat, exigència i sobrecàrrega, posar el fre i cuidar-se. Cuidar-nos.

Grafisme de Maria Aran i Emma

“Tots els drets fonamentals i necessitats
bàsiques haurien d’estar cobertes, i així es reduirien moltíssim els problemes de salut mental”

Maria Aran Herrera

Sociològa i activista pels drets de les persones
amb problemes de salut mental.

L’entorn laboral és un dels àmbits on més invisibilitzada està l’existència de trastorns mentals. La majoria de persones que en pateixen eviten comentar-ho en les entrevistes i poques s’atreveixen a explicar-ho un cop comencen a treballar. La por als prejudicis i a perdre la feina pesa més que la sinceritat. Ho diu l’estudi sobre la discriminació en salut mental d’Obertament, on també es calcula que el 80% de les persones amb un diagnòstic de trastorn mental s’han vist tractades injustament en algun moment de la vida.

El mateix informe indica que també han sentit que se’ls atribuien característiques com la perillositat, la inestabilitat o la fragilitat pel fet de tenir un trastorn, especialment en el cas de les dones. Una definició així imposa moltes barreres a l’hora de desenvolupar una vida plena, unes relacions socials sanes i una carrera professional exitosa. A través d’experiències en primera persona, INVISIBLES es planteja què hauria de canviar perquè les persones amb trastorns de salut mental gaudissin d’una vida digna, lliure de discriminacions, violència i estigma.

El 29% de la població espanyola patia l'any 2021 algun trastorn mental

Font: Sistema Nacional de Salud 2021

#SalutMental

capítol 2

Alternatives a les contencions mecàniques i l’aïllament

Pròximament

Desembre 2022

La Maria ha estat cordada de mans, peus i maluc tres vegades en la seva vida. Ho defineix com a una experiència traumàtica per la qual no vol que ningú hi torni a passar. En part, per això s’ha format com a tècnica en suport mutu en unitats psiquiàtriques. Allà ofereix acompanyament a persones que tenen crisis de salut mental des d’una relació entre iguals.

El Relator Especial de Nacions Unides ha apuntat en els darrers anys a la necessitat d’erradicar pràctiques com les contencions mecàniques i químiques en pacients de salut mental perquè corren el risc de vulnerar drets humans, i substituir-les per alternatives més empàtiques, amb equips multidisciplinaris que realitzin intervencions menys agressives.

Maria Aran Herrera explica que és conscient de la complexitat d’un brot psiquiàtric i dels pocs recursos personals dels quals disposen els hospitals i centres sanitaris, però també recorda que el canvi comença en la voluntat. En són un exemple les cases de crisi, espais tranquils i preparats amb professionals de diferents àmbits per reduir l’impacte d’un brot psiquiàtric sense recórrer a tècniques com l’aïllament involuntari o les contencions mecàniques i químiques.

"No hi ha justificació terapèutica per a l'ús de la reclusió en règim d'aïllament i per la immobilització de les persones [...] La seva imposició constitueix un tracte cruel, inhumà i degradant."

Juan E. Méndez

Relator Especial de les Nacions Unides

Capítols relacionats

Frame del primer capítol d'INVISIBLES

Pròximament

Desembre 2022

#SalutMental

capítol 1

La condemna de l’estigma i l’autoestigma

Un diagnòstic sobre salut mental pot caure com una condemna. Així ho defineix la Maria Aran Herrera, activista en primera persona i protagonista del primer capítol d’INVISIBLES. La majoria de les persones amb trastorns mentals han experimentat discriminacions i violències, i amb el temps, hi ha qui ha assimilat els prejudicis i pateix l’anomenat autoestigma. Per erradicar-ho, caldria anar a les arrels del problema.

INVISIBLES

El projecte d’INVISIBLES ve de lluny i ha recorregut un bon tram de camí. Va nèixer el 2018 als estudis de Matadepera Ràdio, en forma de programa radiofònic creat, dirigit i conduït per Paula Solís Gilabert. Després de dues temporades entrevistant persones i col·lectius que treballaven en diferents causes socials, es va convertir en una ruta radiofònica. 15 fragments seleccionants entre tots els episodis van esdevenir pòdcasts. En el marc de la Terrassa Cooperativa, Crisàlide va repartir 15 cartells en forma de papallona en diferents punts de la ciutat de Terrassa, i a través d’un QR, qualsevol persona podia accedir i escoltar 15 històries de justícia social.

Ara, hem deixat les ones radiofòniques per aterrar a l’audiovisual. INVISIBLES és una websèrie impulsada per Crisalide Comunicació dedicada a visibilitzar les escletxes de desigualtat que habiten en cinc aspectes vitals per a qualsevol persona: la feina, l’habitatge, la salut, la cultura i les relacions socials. A través de testimonis en primera persona, cada capítol exposa les violències i discriminacions que pateixen diferents col·lectius quan volen accedir a algun d’aquestes àmbits. No tothom gaudeix d’un sostre on viure, ni un sou que els permeti sobreviure, ni disposen de temps o diners per invertir en oci cultura. El gènere, la identitat, l’origen, les capacitats físiques i mentals, la religió o l’aspecte físic interseccionen i condicionen la vida de milers de persones.

Mapa de localitzacions dels QR de la ruta rdiofònica d'INVISIBLES per Terrassa (2021)

Els pòdcasts

Enllaç al pòdcast "Intersexualitats. La diversitat dels cossos", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Qui em cuida? Menors tutelats en un sistema de protecció col·lapsat", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Tens una bona salut mental? Trastorns menatls i confinament", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Plens de VIHda! La lluita per erradicar l'estigma del VIH", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES

Una producció de

Enllaç al web de Crisàlide Comunicació

Documentació i guió

Paula Solís Gilabert

Preproducció, guió i entrevista

Míriam Vila

Càmera, edició, postproducció i grafisme

Marta Ribera Graells

Testimoni

Maria Aran Herrera

Disseny i maquetació web

Paula Solís Gilabert

Amb el suport de:

Logo de la Diputació de Barcelona