una websèrie de justícia social

La salut, la feina, la cultura, les relacions socials i l’habitatge són cinc aspectes bàsics per assolir una vida digna, però no tothom hi té l’accés garantit

INVISIBLES: La condeman de l'estigma i l'autoestigma

#SalutMental

capítol 1

La condemna de l’estigma i l’autoestgima

Play
INVISIBLES: Altenatives a les contencions mecàniques i l'aïllament

#SalutMental

capítol 2

Alternatives a les contencions mecàniques

Play
INVISIBLES: Racisme en l'accés a la feina

#Feina

capítol 3

Sense papers, sense feina

desembre 2023

Play
INVISIBLES: racisme en l'accés l'habitatge

#Habitatge

capítol 4

Un sostre on viure

desembre 2023

Play

#SalutMental

capítol 1

La condemna de l’estigma i l’autoestigma

La Maria parla a càmera mentre camina i carrega la seva filla Emma. Maternar, tenir una família, ser estimada… Són aspectes que durant un temps va trobar difícils d’aconseguir. L’estigma de conviure amb un trastorn mental pesa i cau com una condemna. I de la mà, l’autoestigma, els prejudicis que una mateixa assimila i s’imposa.

L’activista sobre temes de salut mental, Maria Aran Herrera, explica al primer capítol d’INVISIBLES les discriminacions a què son sotmeses les persones que conviuen amb problemes de salut mental. La violència no es presenta amb la mateixa forma davant qui té depressió, ansietat, esquizofrènia, bipolaritat o un trastorn de conducta alimentària.

Hi ha moltes maneres d’enfocar la lluita per erradicar l’estigma de la salut mental. La Maria proposa treballar les causes, anar a les arrels, invertir prioritats i, en una societat capitalista que demana productivitat, exigència i sobrecàrrega, posar el fre i cuidar-se. Cuidar-nos.

“Tots els drets fonamentals i necessitats bàsiques haurien d’estar cobertes i així es reduirien moltíssim els problemes de salut mental”

Grafisme de Maria Aran i Emma

#protagonista

Maria Aran Herrera

Sociològa i activista pels drets de les persones amb problemes de salut mental.

Ha estat ingressada de forma involuntària en tres ocasions. Després de viure l’experiència en la seva pròpia pell, reivindica la instauració d’una figura com la tècnica de suport mutu per fer acompanyament a persones que passen per un brot dins d’institucions psiquiàtriques. Treballa a la Federació VEUS, una federació d’entitats de salut mental en primera persona. És mare de l’Emma i una apassionada del swing.

#SalutMental

capítol 2

Alternatives a les contencions mecàniques i l’aïllament

La Maria ha estat cordada de mans, peus i maluc tres vegades en la seva vida. Ho defineix com a una experiència traumàtica per la qual no vol que ningú hi torni a passar. En part, per això s’ha format com a tècnica en suport mutu en unitats psiquiàtriques. Allà ofereix acompanyament a persones que tenen crisis de salut mental des d’una relació entre iguals.

El Relator Especial de Nacions Unides ha apuntat, els darrers anys, a la necessitat d’erradicar pràctiques com les contencions mecàniques i químiques en pacients de salut mental perquè corren el risc de vulnerar drets humans, i substituir-les per alternatives més empàtiques, amb equips multidisciplinaris que realitzin intervencions menys agressives.

Maria Aran Herrera explica que és conscient de la complexitat d’un brot psiquiàtric i dels pocs recursos personals dels quals disposen els hospitals i centres sanitaris, però també recorda que el canvi comença en la voluntat. En són un exemple les cases de crisi, espais tranquils i preparats amb professionals de diferents àmbits per reduir l’impacte d’un brot psiquiàtric sense recórrer a tècniques com l’aïllament involuntari o les contencions mecàniques i químiques.

"No hi pot haver justificació terapèutica per a l'ús de la reclusió en règim d'aïllament i la immobilització [...] Tota immobilització pot constituir tortura i maltractament."

Juan E. Méndez

Relator Especial de les Nacions Unides

Continua la investigació

Bona part de la població espanyola conviu amb un trastorn de salut mental, ja sigui perquè ho viu en primera persona o perquè coneix algú que ho pateix. Prendre consciència d’una injustícia social és una tasca col·lectiva que passa per informar-se i conèixer els testimonis. Aquí us oferim enllaços a diferents materials per ampliar el coneixement.

Les cases de crisi són espais on un equip multidisciplinar acompanya i ajuda les persones que passen per un brot de salut mental sense haver de recórrer a l’hospitalització psiquiàtrica. La Casa Polar és l’únic projecte de Casa de Crisi a Catalunya.

Making of

Míriam Vila i Maria Aran durant l'entrevista
Míriam Vila i Maria Aran durant l'entrevista
Míriam Vila i Maria Aran durant l'entrevista
Maria Aran ens explica la seva experiència com a activista
Retrat de la Maria Aran
Entrevista prèvia per conèixer la Maria Aran a l'espai de l'Ateneu Candela

Activitat educativa i de comprensió

Tenim preparades unes preguntes. Juga i encerta les respostes. Accés a l’activitat aquí.

#Feina

capítol 3

Sense papers, sense feina

Entrevista a Nadir Alaoui M'hammedi

pròxima estrena

El Nadir diu que podria formar-se durant tota la vida. Li agrada estudiar i aprendre. Des que va arribar a Catalunya des del Marroc, el 2019, no ha parat de fer cursos de tota mena. Però el que realment necessita és treballar. No pot perquè està en situació administrativa irregular. Sense papers, no hi ha accés al mercat laboral legal.

Nadir Alaoui M’hammedi explica en el tercer capítol d’INVISIBLES a quines barreres fan front les persones migrades a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral espanyol. Per aconseguir el permís de treball, necessites papers. Però per tramitar la documentació, cal acreditar que has viscut entre dos i tres anys al país i un contracte de feina. I mentrestant, què?

L’entramat burocràtic de la llei d’estrangeria estrangula les opcions de vida de les persones migrades a Espanya. Iniciatives com la ILP Regularització Ja proposen canvis en la legislació que consideren criminalitzadora. El seu objectiu és evitar la vulneració de drets fonamentals de les persones migrades i facilitar la seva supervivència al país.

Making of

Nadir Alaoui M'hammedi i Paula Solís fent l'entrevista per Invisibles
Nadir Alaoui M'hammedi en l'entrevista per Invisibles
Nadir Alaoui M'hammedi

#Habitatge

capítol 4

Un sostre on viure

INVISIBLES: racisme en l'accés l'habitatge

pròxima estrena

Fa tres anys que el Raúl viu en un pis ocupat amb la seva família. Quan s’apropa a les immobiliàries, troba tota mena d’impediments per llogar un habitatge. Preus inflats, més requisits dels habituals i moltes preguntes. 7 de cada 10 agents immobiliaris admeten exercir una discriminació absoluta cap a les persones estrangeres que busquen un lloc on viure.

Edwin Raúl Céspedes, activista pel dret a l’habitatge a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa, explica en el quart capítol d’INVISIBLES les conseqüències de la crisi en el mercat immobiliari. El preu del lloguer ha pujat a Catalunya un 43% en els darrers anys. Un increment que ha deixat en situació de vulnerabilitat residencial a moltes famílies.

Davant l’augment de desnonaments i el tensionament dels Serveis Socials, els moviments socials exigeixen canvis urgents. Fins ara, han aconseguit modificacions en la legislació per prioritzar la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat, però calen més transformacions. El Raúl proposa una regulació del mercat que no deixi en mans de bancs i fons d’inversió l’accés a l’habitatge.

Making of

Raúl Céspedes en l'entrevista per Invisibles.
Paula Solís en l'entrevista a Raúl Céspedes per Invisibles.
Raúl Céspedes i el seu gos en l'entrevista per Invisibles.

INVISIBLES

El projecte d’INVISIBLES ve de lluny i ha recorregut un bon tram de camí. Va néixer el 2018 als estudis de Matadepera Ràdio, en forma de programa radiofònic creat, dirigit i conduït per Paula Solís Gilabert. Després de dues temporades entrevistant persones i col·lectius que treballaven en diferents causes socials, es va convertir en una ruta radiofònica. 15 fragments seleccionants entre tots els episodis van esdevenir pòdcasts. En el marc de la Terrassa Cooperativa, Crisàlide va repartir 15 cartells en forma de papallona en diferents punts de la ciutat de Terrassa, i a través d’un QR, qualsevol persona podia accedir i escoltar 15 històries de justícia social.

Ara, hem deixat les ones radiofòniques per aterrar a l’audiovisual. INVISIBLES és una websèrie impulsada per Crisalide Comunicació dedicada a visibilitzar les escletxes de desigualtat que habiten en cinc aspectes vitals per a qualsevol persona: la feina, l’habitatge, la salut, la cultura i les relacions socials. A través de testimonis en primera persona, cada capítol exposa les violències i discriminacions que pateixen diferents col·lectius quan volen accedir a algun d’aquestes àmbits. No tothom gaudeix d’un sostre on viure, ni un sou que els permeti sobreviure, ni disposen de temps o diners per invertir en oci cultura. El gènere, la identitat, l’origen, les capacitats físiques i mentals, la religió o l’aspecte físic interseccionen i condicionen la vida de milers de persones.

Mapa de localitzacions dels QR de la ruta rdiofònica d'INVISIBLES per Terrassa (2021)

Els pòdcasts

Enllaç al pòdcast "Intersexualitats. La diversitat dels cossos", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Qui em cuida? Menors tutelats en un sistema de protecció col·lapsat", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Tens una bona salut mental? Trastorns menatls i confinament", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES
Enllaç al pòdcast "Plens de VIHda! La lluita per erradicar l'estigma del VIH", de la ruta radiofònica d'INVISIBLES

Una producció de

Enllaç al web de Crisàlide Comunicació

Documentació i guions

Paula Solís Gilabert

Preproducció i entrevista

Míriam Vila
Paula Solís Gilabert

Càmera, edició, postproducció i grafisme

Marta Ribera Graells

Testimonis

Maria Aran Herrera
Nadir Alaoui M’hammedi
Edwin Raúl Céspedes

Disseny i maquetació web

Paula Solís Gilabert

Amb el suport de:

Logo de la Diputació de Barcelona
Ajuntament de Terrassa