La salut, la feina, la cultura, les relacions socials i l’habitatge són cinc aspectes bàsics per assolir una vida digna, però no tothom hi té l’accés garantit

#SalutMental

capítol 1

La condemna de l’estigma i l’autoestigma

La Maria parla a càmera mentre camina i carrega la seva filla Emma. Maternar, tenir una família, ser estimada… Són aspectes que durant un temps va trobar difícils d’aconseguir. L’estigma de conviure amb un trastorn mental pesa i cau com una condemna. I de la mà, l’autoestigma, els prejudicis que una mateixa assimila i s’imposa.

L’activista sobre temes de salut mental, Maria Aran Herrera, explica al primer capítol d’INVISIBLES les discriminacions a què son sotmeses les persones que conviuen amb problemes de salut mental. La violència no es presenta amb la mateixa forma davant qui té depressió, ansietat, esquizofrènia, bipolaritat o un trastorn de conducta alimentària.

Hi ha moltes maneres d’enfocar la lluita per erradicar l’estigma de la salut mental. La Maria proposa treballar les causes, anar a les arrels, invertir prioritats i, en una societat capitalista que demana productivitat, exigència i sobrecàrrega, posar el fre i cuidar-se. Cuidar-nos.

#SalutMental

capítol 2

Alternatives a les contencions mecàniques i l’aïllament

La Maria ha estat cordada de mans, peus i maluc tres vegades en la seva vida. Ho defineix com a una experiència traumàtica per la qual no vol que ningú hi torni a passar. En part, per això s’ha format com a tècnica en suport mutu en unitats psiquiàtriques. Allà ofereix acompanyament a persones que tenen crisis de salut mental des d’una relació entre iguals.

El Relator Especial de Nacions Unides ha apuntat, els darrers anys, a la necessitat d’erradicar pràctiques com les contencions mecàniques i químiques en pacients de salut mental perquè corren el risc de vulnerar drets humans, i substituir-les per alternatives més empàtiques, amb equips multidisciplinaris que realitzin intervencions menys agressives.

Maria Aran Herrera explica que és conscient de la complexitat d’un brot psiquiàtric i dels pocs recursos personals dels quals disposen els hospitals i centres sanitaris, però també recorda que el canvi comença en la voluntat. En són un exemple les cases de crisi, espais tranquils i preparats amb professionals de diferents àmbits per reduir l’impacte d’un brot psiquiàtric sense recórrer a tècniques com l’aïllament involuntari o les contencions mecàniques i químiques.

Continua la investigació

Bona part de la població espanyola conviu amb un trastorn de salut mental, ja sigui perquè ho viu en primera persona o perquè coneix algú que ho pateix. Prendre consciència d’una injustícia social és una tasca col·lectiva que passa per informar-se i conèixer els testimonis. Aquí us oferim enllaços a diferents materials per ampliar el coneixement.

Les cases de crisi són espais on un equip multidisciplinar acompanya i ajuda les persones que passen per un brot de salut mental sense haver de recórrer a l’hospitalització psiquiàtrica. La Casa Polar és l’únic projecte de Casa de Crisi a Catalunya.

INVISIBLES

El projecte d’INVISIBLES ve de lluny i ha recorregut un bon tram de camí. Va néixer el 2018 als estudis de Matadepera Ràdio, en forma de programa radiofònic creat, dirigit i conduït per Paula Solís Gilabert. Després de dues temporades entrevistant persones i col·lectius que treballaven en diferents causes socials, es va convertir en una ruta radiofònica. 15 fragments seleccionants entre tots els episodis van esdevenir pòdcasts. En el marc de la Terrassa Cooperativa, Crisàlide va repartir 15 cartells en forma de papallona en diferents punts de la ciutat de Terrassa, i a través d’un QR, qualsevol persona podia accedir i escoltar 15 històries de justícia social.

Ara, hem deixat les ones radiofòniques per aterrar a l’audiovisual. INVISIBLES és una websèrie impulsada per Crisalide Comunicació dedicada a visibilitzar les escletxes de desigualtat que habiten en cinc aspectes vitals per a qualsevol persona: la feina, l’habitatge, la salut, la cultura i les relacions socials. A través de testimonis en primera persona, cada capítol exposa les violències i discriminacions que pateixen diferents col·lectius quan volen accedir a algun d’aquestes àmbits. No tothom gaudeix d’un sostre on viure, ni un sou que els permeti sobreviure, ni disposen de temps o diners per invertir en oci cultura. El gènere, la identitat, l’origen, les capacitats físiques i mentals, la religió o l’aspecte físic interseccionen i condicionen la vida de milers de persones.

Els pòdcasts